3.- Expulsió dels moriscs y gènesi del poble

El segle XVII va estar condicionat per l'expulsió en 1609 dels moriscs. Això va fer necessari buscar alternatives per a l'explotació de les terres de Barx i de la Drova, que van ser lliurades en arrendament primer i en parceria després, a camperols de la Valldigna. Tampoc així acabava de produir-se un assentament estable, de manera que el monestir va decidir construir cases, que serien lliurades als que s'instal·lessin definitivament.

Va ser d'aquesta manera, com entre 1650 i 1651 va néixer el poble de Barx, al peu de la torre que li donava nom. Situat a l'actual plaça de la constitució, el formaven diversos habitatges tancats a l'exterior i obertes a una plaça central, a la qual s'accedia per una única porta que s'obria a l'alba i es tancava quan es feia de nit. Tenia dos almàsseres, un celler, un graner, un forn de pa i un oratori privat a càrrec del monestir.

Com a resultat, diverses famílies procedents de l'horta de Gandia es van establir a Barx. Tot i que aquestes no van deixar descendència, la seva estada va coincidir amb l'arribada dels avantpassats de molts dels habitants actuals de Barx, que treballaven les terres com a parcers i lliuraven a el monestir la sisena part de la collita.