4.- Creixement demogràfic i transformacions

Durant el segle XVIII va continuar l'arribada de més famílies procedents de l'horta de Gandia. Aquest creixement demogràfic va provocar transformacions agràries i millores urbanístiques, al temps que va estimular la lluita de la població en els tribunals contra el monestir per consolidar els drets de propietat sobre les cases i les terres.

Les transformacions agràries es van iniciar en la dècada de 1720. La primera va afectar a la Drova. El monestir va decretar que foren plantades 300 fanecades de vinya, amb figueres, noguers i ametllers; i que la seva explotació quedés sota el control directe dels monjos mitjançant la contractació de jornalers, de manera que la Drova tornava a convertir-se en una granja.

La segona va afectar al canvi de sistema de partició de les collites a Barx. Al observar la conversió de part del secà en regadiu, el monestir va exigir percebre la quarta part de la producció de l'horta si aquesta rebia dos regs a l'any, encara que va conservar la partició de la sisena per al secà.

La tercera consistia en l'ordre d'arrencar totes les oliveres i arbres fruiters antics de Barx, que van ser substituïts per vinyes.

La quarta, una altra vegada a la Drova, en la segona meitat de segle, va consistir en la construcció d'una bassa d'aigua, a la banda de l'assagador, per convertir en regadiu una part de les terres conreades.

La primera millora urbanística es va dur a terme a la Drova, mitjançant un decret de 1722, que manava construir una casa perquè els animals i els criats -per aquest ordre- tinguessin un lloc on refugiar-se i descansar. A la fi de segle, la casa va ser eixamplada, elevada i embellida amb un rellotge de sol a la façana, que porta data de 1799.

Barx també experiment diverses actuacions urbanístiques. El poble es va expandir fora dels límits de la construcció de 1651, fins a disposar de trenta-quatre cases, dues places i diversos corrals. Per al proveïment de la població, es va canalitzar l'aigua de la font de l'Racó, que porta inscrita la data de 22 de novembre de 1799. També es va edificar un calvari i probablement, per les seves característiques, també és d'aquesta època la imatge de la divina Pastora, patrona de la vila.

Una altra construcció, aquesta de caràcter mercantil i sota l'explotació directa del monestir, va ser la Nevera, un pou de planta circular que es destinava a l'emmagatzematge de la neu caiguda a l'hivern. El comerç de la neu era una font d'ingressos important per al monestir.