5.- De la lluita contra el Monestir fins la c

La lluita contra el Monestir es va realitzar mitjançant tres causes judicials, que van ser l'intent dels pobladors d'adquirir drets sobre les cases i les terres, i el començament de la lluita per convertir-se en un municipi independent del de Simat, amb ajuntament i terme municipal propis.

El 28 d'octubre de 1798, el monestir va signar amb els cinquanta-tres caps de família de Barx un establiment en emfiteusi, que els reconeixia els drets sobre cases i terres.

Aquest document permet comprendre la diferent evolució de Barx i la Drova al segle posterior.

Durant el primer terç del segle XIX, Espanya va patir una gran inestabilitat política que va condicionar la vida dels monjos i la dels habitants dels territoris que els pertanyien.

El monestir va ser ocupat per les tropes franceses el 6 de febrer de 1812, els quals van suprimir la comunitat del Cister, van empresonar a alguns monjos i van arrendar a particulars la recaptació dels impostos de Barx i l'explotació de les terres de la Drova. La Valldigna va ser alliberada en 1813 i Barx va comptar a finals d'any amb alcalde i ajuntament propis, encara que sense terme municipal delimitat. Amb el retorn de Ferran VII, els monjos van recuperar l'explotació de la Drova i van posar fi a la independència administrativa de Barx.

El pronunciament de Riego al començament de 1820 va rescatar la legislació de Cadis i el 7 de desembre els monjos van tornar a ser exclaustrats, de manera que l'explotació de la Drova es va arrendar una altra vegada.

Finalment, restaurats els poders absoluts de Ferran VII, els monjos que havien tornat al monestir en virtut del decret del 28 d'agost de 1823, van liquidar l'ajuntament de Barx i van recuperar l'explotació directa de la Drova.

El 26 d'Agost de 1835 durant la regència de Maria Cristina, els monjos van patir la tercera i definitiva exclaustració. Amb ella, els veïns de Barx van consolidar la propietat plena sobre les seves cases i terres, van constituir el seu propi ajuntament i, el 30 de desembre, van sol·licitar a la Diputació de València la delimitació del terme municipal.

La segona meitat de segle XIX es va caracteritzar per un creixement demogràfic considerable. L'església parroquial es va independitzar de la de Simat en 1872. Es van establir les tandes de reg que obligaven als agricultors a respectar l'ordre establert per a l'ús del aigua. D'aquesta època és també la banda de música, la primera agrupació cultural fundada al poble.